dijous, 1 de setembre de 2011

El paràsit de la Giàrdia



Les Giardies són uns paràsits unicel·lulars que poden causar greus malalties. S’infiltren en el sistema digestiu amb la finalitat de sobreviure i causen la infecció anomenada giardiasi. El gos s'infecta per la ingesta de la forma quística (inactiva) que es troba en l'aigua contaminada i en el terra infectat per femtes, que entra en contacte amb l’animal quan l'olora o llepa. Una vegada dins el cos, el quist s'obre i allibera la seva forma activa anomenada trofozoït, que s'adhereix a la paret intestinal i es reprodueixen per divisió, en dues. Després d'un nombre no determinat de divisions, va creixent al voltant de si mateix. Si el gos està sa, és a dir, té un sistema immune fort, els trofozoïts sobreviuen uns quants anys sense afectar el portador (el gos). Però si el nostre amic té un sistema immunològic feble o sobrecarregat, els trofozoïts creixen i se segueixen multiplicant i dividint el temps suficient per causar una malaltia. Per tant, la giàrdia en la femta del gos contamina el medi ambient i l'aigua, que pot conduir a infeccions en altres animals (comptant humans).

Els símptomes de Giardia en gossos
Durant l'etapa inicial, els símptomes de giàrdia no es detecten ja que la majoria de les vegades els paràsits penetren en el cos del gos i romanen inactius en l'intestí durant llargs períodes de temps, fins i tot després que el seu període d'activació ha començat.

Vòmits: Vòmits freqüents amb alguns problemes gastrointestinal són diagnosticats en el gos que té giardiasi com a primer símptoma.

Febre: Febre que pot durar tres o quatre dies. En alguns casos, el gos pot tenir febre recurrent i procedir a una fase cada vegada més sub-aguda.

Pèrdua de gana: La majoria perden interès en el menjar, a poc a poc, comença en petites quantitats i finalment deixa de menjar completament.
Pèrdua de pes: A causa dels mals hàbits, perd un pes substancial. A més de desnutrició, falta d'energia i pèrdua de pèl.

Diarrea: La femta del gos malalt serà aquosa, similar a greix i fa molta fortor. En alguns casos, pot anar acompanyada de visibles mucoses a causa de l'absorció inadequada d'aliments.

El diagnòstic de Giardia en gossos

La giardiasis en gossos és difícil de diagnosticar ja que els protozous són massa petits i no es transmeten en cada evacuació. Per tant, una sèrie de mostres de femta (durant tres dies consecutius) solen ser necessàries per detectar el microorganisme via microscopi.

El tractament de Giardia en gossos
El tractament convencional per la giardia en gossos utilitza medicaments com el metronidazol (Flagyl), fenbendazol, albendazol i Quanacrine. El Metronidazol (Flagyl) és un antic tractament per a les infestaciones bacterianes que condueix a diarrea en els gossos i és molt eficaç en la curació de giardiasi. No obstant això, té alguns efectes secundaris que inclouen vòmits, anorèxia, toxicitat hepàtica, i és teratogènic, és a dir, pot causar defectes físics en embrions, per tant, no es pot administrar a gosses gestants. el Fenbendazol té menys efectes secundaris que el metronidazol i també és eficaç en el tractament de giardia caní. Hi ha altres dos medicaments que ajuden a guarir giardia en gossos, l'albendazol i Quanacrine, però poden causar anorèxia, letargia i febre.
A més d'aquests medicaments convencionals, existeixen diversos remeis naturals que poden ajudar a superar els símptomes, com l'extracte de llavor d'aranja en càpsules o herbes com el ram d'Oregon. Atès que la giàrdia també pot infectar als éssers humans, es recomana mantenir les àrees d'habitatge i tot net, rentar-nos les mans després de rentar el nostre amic o retirar la femta dels patis, són algunes mesures preventives, que han de tenir-se en compte per evitar aquest tipus de dolències.