La sarna és una malaltia parasitària que pot afectar
tant al gos com al gat. El nom de sarna s’associa a malaltia greu, nefasta,
contagiosa, poca higiene, i moltes altres connotacions pejoratives. Però més
enllà de la realitat, la sarna com a tal és una malaltia parasitària que es pot
curar en un temps raonable sense donar cap altra complicació de més.
Tradicionalment la malaltia s’associa a ambients bruts i a condicions
higièniques deficients. Tot i que en alguns casos pot ser així, en moltes
ocasions el contagi és de forma accidental en gossos que viuen en ambients
nets.
La sarna sarcòptica és una dermatosi parasitària
contagiosa produïda per l’àcar Sarcoptes scabiei varietat canis. Aquest àcar té
una mida molt petita no perceptible a l’ull humà, només al microscopi. Té un
cicle biològic de 12 a 15 dies, durant els quals s’alimenta de detritus cutanis
de la superfície de la pell. Els àcars excaven galeries a les capes de la pell
que ocasionen un intens picor a l’animal.
La vida d’aquest paràsit en el medi ambient és molt
curta, i depèn de les condicions climàtiques, però habitualment és de 2 o 3
dies. Per tant la transmissió sol ser directa, a partir del contacte estret amb
animals malalts, encara que és possible també la transmissió indirecta o per
fòmits, és a dir, a través d’objectes.
El símptoma predominant de la sarna sarcòptica del gos
és un prúrit molt intens. L’animal afectat es mossega, es llepa i es rasca de
manera insistent i, en molts casos, ell mateix es produeix les ferides. La pell
sol estar molt envermellida i sense pèl.
El diagnòstic es realitza mitjançant la confirmació del
paràsit i basant-nos en la història del animal (contacte amb gossos infectats,
sortides al camp, estades en residències, etc). La major part dels casos el
diagnòstic es realitza mitjançant la visualització del paràsit amb un raspat
cutani. Cal dir, però, que un raspat negatiu no pot descartar la presència del
paràsit. També podem fer una anàlisi de sang per a detectar les immunoglobulines
produïdes per la presència de l’àcar.
El tractament sol ser llarg però eficaç. Es poden posar
injectables de productes amb acció antiparasitària enfront l’àcar. Avui en dia
al mercat existeixen pipetes que també son eficaces. Generalment es necessiten
un parell o tres pautes antiparasitàries per a eliminar la malaltia de
l’animal.
El risc d’estar en contacte amb un animal amb sarna és
causat que és una malaltia zoonòtica, és a dir, transmissible a l’home. Solen
produir quadres de pàpules amb picor en el tronc o extremitats.
El gat també pot patir sarna però en aquest cas l’agent
etiològic és el Notoedres cati. El quadre clínic és molt semblant al del gos.
