dijous, 7 de febrer del 2013

Europa fa un pas cap a la protecció dels animals.


La modificació de la Llei per a la protecció dels animals, en la seva explotació, transport, experimentació i sacrifici protegirà a determinades formes fetals de mamífers i als invertebrats, tals com els cefalòpodes, ara que s'ha demostrat la seva capacitat per experimentar dolor, sofriment, angoixa i mal durador.
En el cas d'Espanya, també haurà d'harmonitzar la seva legislació amb la de la Unió Europea sobre la base de l'article 13 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, que estableix que en aquestes matèries, la UE i els Estats membres tindran plenament en compte les exigències en matèria de benestar dels animals com a éssers sensibles, respectant al mateix temps les disposicions legals o administratives i els costums dels Estats membre relatius a ritus religiosos, tradicions culturals i patrimoni regional.

El projecte de Llei s'adapta també a la Directiva de la UE de 2010 relativa a la protecció dels animals utilitzats per a finalitats científiques, que manifesta la "necessitat de preservar el benestar dels animals sotmesos a procediments científics, elevant-los els nivells mínims de protecció, d'acord amb el progrés tècnic i científic més recent".

Per aquest motiu s'inclou ara als invertebrats i determinades formes fetals de mamífers, ja que se n'ha comprovat la capacitat de sofrir o angoixar-se.

EL DOLOR DELS CALAMARS

La modificació de la Llei 32/2007, de 7 de novembre, assenyala que s'aplicarà a: animals vertebrats de producció; animals projectes o procediments contemplats en la normativa de la Unió Europea o internacional en matèria d'animals usats amb finalitats d'experimentació o altres finalitats científiques, incloent l'educació i docència.
Així mateix, es refereix als centres o establiments destinats a la cria, subministrament o ús d'animals utilitzats per a experimentació i altres finalitats científiques, inclosa la docència. Aquests hauran d'estar autoritzats o inscrits en el corresponent registre administratiu, amb caràcter previ a l'inici de la seva activitat, i els seus procediments o projectes on s'utilitzen animals hauran d'estar regulats, avaluats i autoritzats en els termes en què determini la normativa de la UE.


ELIMINAR PRÀCTIQUES INÚTILS

Per la seva banda, el Ple del Consell d'Estat assenyala en el dictamen que acompanya al projecte de Llei que és molt parc el paràgraf de l'exposició de motius del projecte de Llei i estima que la modificació hauria d'afegir expressament que això comportarà la supressió de pràctiques docents inútils, per fer-se públic els seus resultats o per poder visualitzar-se obertament sense maltractar o sacrificar animals.

Així mateix, el Consell d'Estat destaca que amb l'adaptació a la Directiva s'harmonitzen els llindars ètics que han de fixar un límit màxim al dolor, sofriment i angoixa que no ha de superar-se en els procediments científics amb animals, de manera que es prohibeixen o controlen (quan per llei no es poden prohibir) perquè considera que, llavors disminuirien els beneficis potencials de la investigació per a la protecció d'altres valors com la salut humana.

L'objectiu de la Directiva, segons aquest òrgan de l'Estat, és aconseguir un elevat grau de protecció als animals ja que s'obliga a provocar-los el mínim dolor, sofriment i angoixa, i la imposició que els mètodes seleccionats evitin la mort com a punt final a causa del sever sofriment experimentat, i substituir quan sigui possible per punts finals més incruents, que es recorri a signes clínics que anunciïn la inminència de la mort i poder, així, sacrificar l'animal per evitar-li més sofriment.

PROHIBICIÓ EXPRESSA

Amb l'adaptació de la Llei s'atendrà als requeriments de la Directiva que solament permetrà l'ús de primats no humans per a la investigació fonamental, la conservació de l'espècie de primat no humà utilitzada o quan el treball, inclòs el trasplantament heteròleg, estigui relacionat amb afeccions que puguin posar en perill la vida dels humans o en els casos en què exerceixin un impacte considerable sobre la vida quotidiana d'una persona, per exemple en condicions discapacitants.

A més, el Consell de Ministres va aprovar un Reial decret que prohibeix expressament l'experimentació amb els grans simis (goril·les, ximpanzés, orangutans i bonobos) i que estableix les normes bàsiques aplicables per a la protecció dels animals utilitzats per a l'experimentació i altres finalitats científiques, inclosa la docència.

El Reial decret fixa normes especialment estrictes per a la utilització de determinats tipus d'animals, com a gossos, gats i certs primats i fixa les condicions que han de complir els projectes i procediments en què intervinguin animals. Per al Govern, aquestes noves normes suposen un important avanç per assegurar la màxima protecció dels animals.

Concretament, el projecte de Llei amplia l'àmbit d'aplicació de les actuals normes de protecció que fins ara només s'aplicaven a animals vertebrats, a determinats invertebrats com els cefalòpodes, a determinades formes fetals dels mamífers i als animals criats específicament perquè els seus òrgans o teixits puguin utilitzar-se amb finalitats científiques.

Quant al Reial decret, la nova normativa es basa en el foment dels mètodes alternatius a l'experimentació amb animals mitjançant la promoció i implementació del denominat "principi de les tres erres".

Aquestes són:  
Reemplaçament, que consisteix en la utilització sempre que sigui possible d'alternatives a l'experimentació amb animals;  
Reducció, que significa minimitzar la quantitat d'animals usats en l'experimentació; i  
Refinament, que busca que els procediments amb animals els causin el menor sofriment possible.

Així mateix, la normativa aprovada regula de forma detallada les condicions d'allotjament dels animals i les cures que han de rebre, així com els requisits mínims que han de complir criadors, subministradors i usuaris.

Més info a Catalunya Press

dilluns, 28 de gener del 2013

Xeromicteria, o musell sec


En alguns casos es pot tractar d'una malaltia però en principi no cal que ens alarmem ja que la sequedat del musell sol ser un símptoma comú també en gossos sans.
També és veritat que és necessari descartar totes les possibles causes que produeixen aquesta alteració abans d'atribuir-ho a l'edat (si li treiem importància, afirmant que és “normal en gossos vells” pot conduir a errors diagnòstics i agreujament de malalties subjacents). La sequedat del musell, quan es tracta d'una malaltia, constitueix un signe clínic contundent, en molts casos, de desordres metabòlics o neurològics. Després de realitzar una anàlisi de sang es pot detectar de forma primerenca malalties complexes com el càncer, com pèrdua de proteïnes o com la malaltia de Lyme.
Si observem el musell del nostre amic, veurem que fluctua entre lleugerament sec o un musell suau i humit segons el dia, el clima i la humitat. El musell d'un gos en general està humit gràcies a les glàndules nasals laterals i les glàndules vestibulars que produeixen secrecions per mantenir-les humides.
Quan el musell està massa espès, esquerdat, o sagna, vol dir que alguna cosa no està funcionant bé. Algunes malalties de la pell subjacents o malalties immunològiques tals com lupus es poden presentar d'aquesta manera.

Quins símptomes justifiquen una visita al veterinari?
- Sagnat del musell
- Secreció de color verd del nas
- Engrossament excessiu del musell o amb esquerdes
- Grumolls, nòduls prop del musell
- Qualsevol asimetria del nas o de la cavitat nasal
- Senten picor, es graten o freguen el musell per terra o per la paret

Quan el problema de la sequedat del musell perdura diversos dies, el millor remei casolà és netejar-lo amb sabó específic caní,  assequem-lo ràpidament i apliquem una mínima quantitat de vaselina al musell. A més es recomana que prengui una gran quantitat d'aigua freda i sobretot evitem que prengui el sol o s'exposi en èpoques de fred a baixes temperatures. Aquests remeis naturals són temporals. Si continua amb el musell sec, vol dir que té el sistema immune debilitat. És probable que tingui les defenses baixes i haurem de donar-li alguna vitamina.
Una de les causes que sol portar sequedat en el musell és la conseqüència d'haver passat llargues hores sota el sol. Les cremades solars produeixen problemes en la pell, per la qual cosa haurem d'utilitzar alguna loció específica. Tampoc ens oblidem d'oferir-li sempre un espai amb ombra i aigua corrent i fresca, (encara que el musell estigui en perfectes condicions).

dijous, 24 de gener del 2013

L'estrès del gat

Com nosaltres, els gats també poden patir un excés d'estrès. Tot dependrà de multitud de factors: Per començar, la seva “immunització” rebuda mentre era gatet, les estratègies que ha après com a resultat d'aquest procés, i la durada i origen d'allò que l'estressa.

Què causa estrès a un gat?
Gairebé tots són d'origen ambiental, els quals poden provocar-li una reacció emocional, afectant el seu caràcter i ocasionalment la seva salut.
Els més comuns són aquells que al nostre amic li sembla que amenacen els seus recursos: un altre gat, un bebè nouvingut, un gosset, i fins i tot obres a casa del veí, poden desencadenar una reacció psicològica intensa en alguns gats sensibles. Aquesta situació pot ser molt difícil de rectificar, particularment en aquells casos on el causant és permanent. Però hi ha altres casos que simplement són per desconeixença nostra:
- Evitem posar-li el típic cascabell al coll.
- Sortim d'un ambient amb cridòria constant (la seva oïda és molt sensible. Prefereix el silenci).
- Procurem no deixar-li mai la menjadora mig buida abans de sortir de casa
- el mateix passa amb l'abeurador, que a més haurà de ser SEMPRE d'aigua renovada (no reomplerta).
- Posem dues safates de sorra en lloc d'una.
- Procurem que la safata de wc no estigui propera al seu menjar, i que estigui en un lloc molt tranquil (no al mig d'un pas, per exemple).
- Posem-li pipetes anti-puces, i anti-àcars (que viuen normalment a dins l'orella, produeixen picor però el gat no es pot rascar i es posa molt nerviós, lògicament)
- El joc també és molt important per evitar que el nostre amic felí caigui en la desídia i l'estrès per avorriment.

Com demostren l'estrès?
A diferència dels humans, els gats no són capaços d'expressar amb rotunditat un estat emocional a través del llenguatge o l'expressió facial. En el seu lloc, ens revelen els seus sentiments de diferents formes que poden resultar angoixants, o desagradables per a nosaltres.

Primerament el gat estressat demostra els seus sentiments incrementant aquelles activitats que el fan sentir més segur. És més pesat amb nosaltres, per exemple, es refrega més sovint amb els mobles. Si el gat ha tingut el "trauma" fora de casa, segurament triarà quedar-se a dins, mentre que si la causa de l'estrès és a casa tendirà a perllongar els seus períodes de l'exterior.

Si l'estrès no disminueix, el nostre amic incrementa el seu comportament de marcatge de forma convincent: Esgarrapa, orina i/o defeca en llocs gens habituals amb la intenció que ens adonem que li passa alguna cosa.

N'hi ha que estan tan fortament superats per l'ansietat o l'estrès que simplement s'han cansat de lluitar, i es tornen passius i indiferents. Aquest tipus d'impotència extrema es veu quan el gat no vol netejar-se més, perd l'interès pel menjar i passa hores gairebé immòbil i apàtic. Aquests casos normalment els trobem en gats que han estat abandonats, que el seu amic-humà ha mort, o que se'ls ha canviat radicalment de vida.

A la llarga, l'estrès ha demostrat que incrementa el risc de patir malalties. Quan un gat segueix amb estrès crònic que no es resol, pot patir una baixada de defenses mentre el cos lluita per adaptar-se al fet d'estar sotmès a l'amenaça constant. Així doncs, infeccions i malalties digestives són molt comunes en animals estressats i sembla promoure un cicle viciós de malaltia, debilitat i com a conseqüència la incapacitat per superar el problema emocional que causa la feblesa física inicial.

Què podem fer per prevenir l'estrès?

Aquells gats que han experimentat i resolt situacions d'estrès de baix grau quan eren gatets, el superen millor quan són adults. Això és perquè durant les primeres setmanes de vida s'aprenen estratègies que comporten una lleugera immunització a l'efecte de l'estrès, que seran aplicades en situacions similars en un futur.
El període durant el qual els gats aprenen a superar l'estrès sense excessiva ansietat és molt primerenc –entre les 2 i les 7 setmanes de vida- Això significa que un ambient poc estimulant deixarà al gatet amb molt pocs mecanismes de defensa emocional. L'ideal seria que el gatet fos "manipulat" per tantes persones i situacions diferents com fos possible durant aquestes setmanes tan essencials.
Alterar el seu entorn per permetre'ls aprendre per si mateixos és alguna cosa també essencial. Aquells gatets que han tingut l'oportunitat de familiaritzar-se amb les visions caòtiques, sons i aromes d'una casa tindran un important avantatge. Permetre als gatets trobar-se i barrejar-se amb gossos amistosos, nens i tot tipus de gent, generarà una “immunització contra l'estrès” per protegir-los en el futur.


Com saber si el nostre gat pateix d'hiperafecció?
Els canvis de comportament sobtats han de ser, abans que res, comentats al Centre Veterinari, per descartar si es tracta d'un problema clínic.
El següent pas és buscar signes d'estrès.
Perguntem-nos quan va començar a comportar-se d'una manera diferent. Va coincidir amb algun succés inusual a casa? Per a alguns gats hiperafetcats, fins i tot una breu absència de la persona pot ser traumàtica. Això pot convertir les vacances en un malson per ell, i la presència d'un estrany a casa (encara que sigui un familiar) per alimentar-lo i cuidar d'ell no ajuda gaire.

Què podem fer per alleujar aquest estrès?
La clau és identificar la causa de l'estrès i eliminar-la. Però és més fàcil dir-ho que fer-ho. Oferim-li més recursos, com proporcionar-li amagatalls lluny dels causants (dels nens i dels gossos). Apartem-lo d'un ambient estressant d'obres a l'edifici.

Aquells que gaudeixen d'una relació propera amb el seu amic felí sovint detecten els primers efectes de l'estrès, abans que s'arribi a produir l'angoixa.

dijous, 13 de desembre del 2012

El tràfic il·legal "d'espècies exòtiques"


Les xarxes internacionals de comerç d'animals de companyia i les seves parts suposen una de les principals en tot el món en volum de negoci, després del narcotràfic, la falsificació i el tràfic amb persones, d'acord amb el nou informe de WWF La lluita contra el Tràfic Il·legal d'Espècies.

A més de conduir moltes espècies amenaçades a l'extinció, el comerç il·legal de vida salvatge enforteix les xarxes criminals i planteja riscos cada vegada menys controlats per a la salut mundial, segons l'informe fet públic el 13 de desembre 2012 a la seu central de l'ONU a Nova York.

Més de 250 rinoceronts han estat massacrats en un any a Sud-àfrica per extreure la seva banya, desenes de milers d'elefants en zones d'alta protecció són assassinats cada any pels seus ullals i pel negoci de les caceries. Només queden 3.200 tigres en estat salvatge…
Un tant per cent elevat dels camaleons, eriços africans, aus exòtiques, monos pigmeus, que són víctimes de la compra-venda moren durant els trajectes, i les xifres són esborronadores. La caça furtiva i el comerç il·legal es realitza de forma incontrolada a tot el món, però la situació és especialment dramàtica a Àfrica central i el sud-est asiàtic. Països d'origen i destinació dels animals.

Les víctimes es converteixen en "mascotes exòtiques" per satisfer el caprici d’una moda, o van a parar a circs, exposicions o mansions de luxe. Però també són utilitzades les seves parts per al tràfic de pells, ossos, ullals o òrgans, destinats, sobretot a rituals de medecina xinesa, encara que també per a vestimenta o decoració.

La falta de compliment de la llei, la limitada persecució dels delictes o la falta de sancions representatives, fa que els grups criminals operin amb total impunitat. També conclouen que l’augment de la demanda dels consumidors es veu agreujada per la major accessibilitat als productes il·legals a través d'Internet.

Steven Broad, Director Executiu de TRAFFIC, explica: el comerç il·legal d'espècies és habitualment percebut pels governs com un problema exclusivament ambiental i no com un delicte transnacional prioritari per a la justícia. “Els governs han de fer front a delictes contra la fauna salvatge com una qüestió d'urgència. No es tracta només d'un assumpte de protecció del medi ambient, sinó també de la seguretat nacional. És hora de posar fi a aquesta profunda amenaça a l'imperi de la llei".

Jim Leape, Director General de WWF Internacional afirma: “El tràfic il·legal d'espècies s'ha intensificat de manera alarmant en els últims 5 anys”. Aquest negoci està impulsat per organitzacions criminals internacionals, per la qual cosa és necessària una resposta global concentrada i intensa”.

WWF ha engegat una campanya nadalenca d'adopció simbòlica de les espècies més amenaçades pel tràfic il·legal, a través de la venda de peluixos. Els fons recaptats es destinaran a seguir treballant en la conservació d’aquests animals a tot el món.