dijous, 4 d’octubre de 2012

L'oïda canina

L’oïda és el segon sentit més desenvolupat del gos (l'home capta entre 16.000 i 20.000 vibracions sonores per segon, mentre que el gos percep entre 70.000 i 100.000 vibracions). Posseeix uns pavellons auditius molt grans i una gran capacitat d'orientació per buscar l'origen del so. Gràcies a això obtenen una percepció molt elevada dels sons, sent capaços de distingir fins i tot sons molt lleus i llunyans amb facilitat. El conducte auditiu té forma de L, és especialment llarg i protegeix bé els timpans.
L'oïda canina funciona com un "radar" que emmagatzema i classifica les diferents vibracions. Algunes li són agradables i unes altres no tant, com per exemple els sons massa aguts (és més sensible a sons d'alta freqüència; poden percebre sons de fins a 60.000 Hz enfront dels 20.000 Hz dels humans).
Al seu torn, les orelles del gos tenen major mobilitat. Cadascuna de les quals compta amb disset músculs diferents, a més d'una complexa xarxa que possibilita canviar-les de posició i localitzar la procedència del so, per aquest motiu, són capaços de discriminar amb bastant exactitud la procedència de dos sons, amb un mínim de separació de 4-8º.

La neteja de les orelles del nostre amic és important i necessita cures regulars, aproximadament cada tres setmanes. Cal tenir en compte que un 10% dels gossos que acudeix al veterinari és a causa d'una afecció de l'oïda.

El cocker, el basset i altres gossos amb orelles penjants tenen aquest conducte tancat pel pavelló auricular, convertint-se en un niu de paràsits i infeccions pel que necessiten molta més vigilància. Respecte al caniche, el yorkshire, el bitxó i similars, compten amb pèl en el conducte auditiu, afavorint la retenció del cerumen, que provoca inflamació. És possible tallar delicadament el pèl de l'entrada del conducte però si no ho veiem senzill, és millor demanar ajuda al veterinari.

És fonamental acostumar des de cadell al nostre amic a aquest tipus de cures. És imprescindible que el conducte auditiu estigui ben airejat i sec, especialment en races d'orelles caigudes. Cal eliminar la cera per evitar la formació de taps i la proliferació de bacteris. Per eliminar les impureses i el cerumen ha d'usar-se una gassa xopada amb un producte d'higiene, només fins on arribi el nostre dit (no intentem introduir-li res).

Quan el cadell s'està desenvolupant, és normal veure gossos amb una orella alçada i l'altra no, o les dues creuades. No té més importància.

Atenció a les ferides

Moltes vegades els nostres gossos es lesionen barallant-se amb altres, jugant, enganxant-se amb espigues i altres plantes, etcètera. Les orelles sagnen abundantment i el gos sacsejarà el cap violentament, intensificant l'hemorràgia i esquitxant sang.
Hem de saber com guarir-li aquestes ferides ja que l'hemorràgia cessarà al poc temps si li realitzem les cures adequades. N'hi haurà prou amb una gassa xopada d'aigua oxigenada, sostenint amb fermesa a cada costat del pavelló ferit. Si les ferides són majors, haurà d'intervenir el veterinari. A fi que l'estat de la seva orella lesionada no empitjori, embenarem l'orella ferida: cal recolzar-la sobre la part superior del cap i, amb un embenatge, anar envoltant el coll de l'animal.


Consells útils

- El gos necessita una neteja periòdica de les oïdes (com a mínim cada 3 setmanes)
- Si mou el cap amb freqüència, intentarem posar la seva pota sobre el conducte; si té l'orella vermella, es grata o gemega, és que li dol, així que acudirem al veterinari.
- En la part interna no s'ha utilitzar cotons ni productes irritants, ni cap estri.
- En cas de tumor o otitis crònica, caldrà passar per quiròfan. Encara que no és agradable, si no ho fem, les conseqüències podrien ser greus: dolors gairebé permanents i greus trastorns.
també et pot interessar: - Visió canina